Carmona considera que amb rosa ferrer es manté la presència de la socialdemocràcia a la parròquia. aposta per ampliar la participació ciutadana en aspectes amb repercussió directa
Va arribar al comú fa pràcticament un any i mig després de la dimissió de Marc Cornella. Destaca que la relació amb la majoria és “cordial” i que voldrien poder aportar més en les comissions de treball. Veu difícil que el PS pugui recuperar el comú de la capital si es presenta en solitari.
Com valora l’actuació de la majoria durant aquest mandat?
La meva experiència no és des de l’inici, però tots els tècnics del comú fan un excel·lent treball. Ara bé, des de la minoria ens trobem que a vegades se’ns comuniquen les coses quan ja estan fetes. D’acord que no tenim la responsabilitat de la gestió i que hi ha mecanismes per informar-nos, però en temes que són realment importants ens agradaria que es creessin comissions específiques per tractar-los i que fossin comissions de treball on poguéssim fer aportacions i dir què pensem i no només d’intercanvi d’informació.
Algunes minories s’han queixat de les dificultats per poder accedir a la informació. És el seu cas?
En un inici potser no hi havia tanta agilitat, però a mesura que ha passat el temps s’han creat nous mecanismes –vaig demanar que la informació se’m passi per correu electrònic– i se m’ha facilitat. I sempre que he demanat algun complement d’informació se m’ha lliurat. No de manera immediata, hi ha cert decalatge, però sí dins els terminis previstos.
Què li sembla que es tiri endavant el projecte del pic de Carroi?
És un projecte que tant el PS com l’actual majoria portàvem al programa electoral. És una manera de tenir un altre atractiu. A part, és una connexió directa a pistes i per tant seria un element de reactivació. Falta saber si seria viable i per això cal tenir clar els terrenys de sortida, perquè serà una zona que requerirà una planificació i uns serveis i no em consta que es tinguin clars.
S’ha de fer una consulta entre els ciutadans, tal com s’havia apuntat?
S’ha de consultar tot allò que té una repercussió directa important amb els ciutadans. Nosaltres sempre estem oberts a consultar els ciutadans i en aquelles qüestions amb una repercussió important em sembla que seria una pràctica molt saludable. És la manera d’implicar el ciutadà.
Com és la seva relació amb Josep Vila després del trencament del grup?
Em va saber molt de greu el trencament perquè un dels motius pels quals vaig incorporar-me per substituir el Marc Cornella era perquè el Josep tenia experiència i havíem treballat junts. Una escissió fa mal a tothom i jo encara no l’he entès. Amb el Josep com a persona no hi tinc cap problema, i com a company a l’oposició, evidentment abans compartíem molt més, però com que la base és la mateixa, coincidim quasi en el 100% de les propostes. Estem més a prop que no pas lluny.
Amb vista a les properes comunals, li faria il·lusió ser la candidata del PS?
La veritat és que no m’ho plantejo ni m’ho han plantejat. Potser no ha passat prou temps per tenir la decisió presa. He de deixar passar una mica més de temps, veure quines són les expectatives, veure quina és la situació del partit, i a partir d’aquí es veurà. Quan arribi el moment ho decidirem, però tots plegats. També dependrà de la meva situació personal, caldrà veure si puc assumir les dues coses.
Veu el PS amb prou força per poder recuperar la majoria al comú?
La socialdemocràcia i el PS tenien un feu a la capital, però amb el trencament... La Rosa va decidir que no continuava i malgrat que es diu que és més propera a DA, en el fons el seu plantejament i la seva manera de pensar no crec que hagi canviat. Per tant, la socialdemocràcia hi és a la parròquia. Tornarà el PS? Tornarà en la mesura que tota la gent que té els mateixos ideals s’uneixi. Però moltes vegades hi ha poders fàctics al darrere que eviten aquestes unions.
Si SDP i el PS es presenten per separat, ho veu impossible?
No ajudarà. No dic que sigui impossible, però no ajudarà gens ni mica perquè d’alguna manera el menú és molt similar.
Realment hi ha alguna possibilitat de fer una llista conjunta?
Ni idea. El nom és molt proper però cal trobar un punt comú. Si cada vegada hi ha més distanciament serà difícil. Però si ens centrem tots en una franja comuna, per què no? Els interessos personals no haurien de prevaldre. Sense renunciar als ideals, és clar.
SDP és l’única opció per aglutinar tot aquest col·lectiu de qui parla?
Hi ha molts independents que no estan afiliats a cap agrupació. No penso en ningú en concret, però hi ha molta gent. I altres grups socials que s’estan creant i que estan mobilitzant la ciutadania. Aleshores, per què no?
AD800?
Pot ser AD800 com poden ser altres. També hi ha els Verds... Tots aquests tenen nom i cognoms però hi ha molta part de la ciutadania que no està enquadrada en grups o partits. L’important és trobar un espai comú perquè segur que encara que no tinguem les mateixes sigles, tenim la mateixa manera de fer. Però serà difícil perquè els poders fàctics faciliten la divergència perquè quedi tot aïllat i no es vegi que hi ha un col·lectiu social amb ganes d’implicar-se.
- Avís legal - I tu què pots fer?
