Vinc de passar uns dies de vacances familiars a Bèlgica, on he tingut l’ocasió de combinar moments d’oci i diversió amb visites de caire més cultural i moments de reflexió, que a vegades costen de trobar en el dia a dia.
Per l’atractiu que representen tant per a petits com a grans les visites a Waterloo i al Parlament europeu són les que més m’han impactat; segurament són les que també tenen un major component polític i possiblement també hi pot haver influït la lectura (també més pausada que durant altres moments de l’any) de la premsa internacional.
La lectura encadenada de la multitud de conflictes bèl·lics i de situacions de tensió que es viuen arreu del planeta m’ha fet veure (en companyia dels meus) que potser cal donar-li una major consideració a l’entorn de pau en el qual vivim.
No es pot oblidar que, a part de les motivacions econòmiques sempre explicades, el naixement de la Unió Europea està molt vinculat a la recerca d’un espai de convivència en pau després de centennis de guerres i de les dues Grans Guerres de principi del segle XX.
La visita a l’extraordinària exposició del Parlament europeu anomenada Parlamentarium (perfectament adaptada i molt lúdica també per als més petits) permet adonar-se dels esforços tan importants esmerçats durant anys i dels èxits que finalment s’han assolit.
Aquest espai de convivència en pau també és avui en dia probablement el major espai de reconeixement de drets i llibertats arran del planeta.
No falten (com no han faltat mai) veus dissonants i involucionistes que aprofiten la crisi per proposar polítiques que no tenen res a veure amb aquest espai assolit de pau, tolerància i prosperitat.
Els reptes d’una major igualtat econòmica i social continuen ben vigents, però alçant el cap amb perspectiva històrica i veient l’actual panorama internacional, cal un ferm reconeixement als líders polítics que van creure, que creuen i que creuran en aquest projecte.
Veure article original
- Avís legal - I tu què pots fer?
