El coordinador de Joves PS, Carles Perea, defensa el treball conjunt de les seccions juvenils de tots els partits i associacions per posar en marxa mesures que resolguin les necessitats dels joves. “Creiem que la joventut no és una prioritat i que estem abandonats, no només per aquest Govern sinó des de sempre”, afirma. Perea indica que joves amb “ments brillants” es veuen obligats a marxar a fora a treballar.
¿Com és que s’ha decidit impulsar aquesta nova etapa de la comissió de joventut sota les sigles Joves PS?
Joves PS és una branca del Partit Socialdemòcrata (PS). El que creiem és que aquesta comissió, que sempre ha funcionat al nostre partit, ha de tornar a ressorgir perquè pel que fa a polítiques de joventut aquest Govern no acaba de fer una bona gestió. En aquest sentit, el que vol Joves PS és aportar les seves idees en el camp de la política.
Sempre hi ha hagut comissió de joves en el PS, com va dir el president del partit, Vivenç Alay, i vostè mateix ha dit...
La veritat és que sempre hi ha hagut una secció juvenil, però la gent que en formava part s’ha anat incorporant a altres comissions de treball del partit. I és que a la comissió de joves només pots estar-hi fins als 30 anys i després has de passar a altres comissions i, com que no hi ha joves que s’impliquin en política per treballar, doncs la veritat és que havia quedat una mica estancada. Ara som una quinzena de joves que el que volem és reactivar aquesta secció.
Sembla que a la majoria dels joves no els interessa gaire la política...
Crec que sí que els interessa, però no hi ha la participació que s’hauria d’esperar. A dins del partit sí que hi ha treball, però els fa una mica de por sortir al davant i donar-se a conèixer.
¿Quins seran els objectius inicials d’aquesta nova etapa?
La qüestió prioritària és que volem treballar amb les seccions de joves d’altres partits, com poden ser les de Demòcrates per Andorra i dels Verds d’Andorra i altres agrupacions. Creiem que independentment del color polític el que hem de fer és posar-nos a treballar en les necessitats dels joves. Joves PS ressorgeix amb aquesta intenció, tot i que evidentment cada secció treballarà també en el seu partit respectiu o des de la seva agrupació apolítica.
La nostra intenció és començar a reunir-nos al més aviat possible amb els joves de DA i parlar també amb les diferents agrupacions juvenils, el que passa és que estan molt inactives.
Però hi ha alguna qüestió prioritària a abordar...
Nosaltres el que volem aportar en aquestes reunions són unes qüestions totalment apolítiques per donar resposta a unes necessitats que són iguals per a tothom, independentment, com he dit, del color polític. I una cosa que voldríem fer també posteriorment és reunir-nos amb la ministra d’Educació i Joventut per exposar-li quins són els assumptes que actualment ens preocupen i sobre els quals reclamem unes millores.
El president del partit, Vicenç Alay, va insistir en la transversalitat que hi ha al partit, o sigui que els joves no es limiten a tractar només els problemes que afecten el col·lectiu.
En el meu cas, per exemple, no només coordino la secció dels joves, sinó que també formo part de la comissió d’Educació del PS. Crec que és important que els joves també puguin tocar diferents camps que els puguin interessar.
¿Creu que es pot fer alguna cosa perquè els joves participin més en política?
Penso que això és difícil d’aconseguir. El que s’hauria de fer és que des de diversos organismes es tiressin endavant iniciatives que els interessin i això incentivaria la seva participació. Aquest és un treball que necessita molt de temps, i evidentment el fet que no estigui funcionant el Fòrum de la Joventut dificulta molt més que es pugui assolir una participació més gran dels joves.
¿Creu que els joves estan per la tasca de participar en política o en passen i si participen en alguna entitat ho fan, per exemple, en moviments ciutadans però no en partits?
Crec que el que passa és que els joves estan decebuts amb la política i això potser encara passa molt més a Andorra. Sí que és cert que els joves se sumen ara a plataformes no polítiques, com pot ser, per exemple, AD800 o aquesta nova que està sorgint ara, com és Podem. S’ha de dir, però, que el fet que els joves participin en Joves PS no vol dir que ho estiguin fent en política, ja que som com un annex del partit.
Crec, de totes maneres, que falta que el jove s’animi i perdi la por perquè les coses canviïn. Si el que vols és que la societat evolucioni i que s’aposti per la joventut, has de pertànyer a alguna entitat que faci les reivindicacions en cada moment. En aquest sentit, nosaltres som gent que no tenim por i que lluitem pel canvi, i per això animaria tothom a participar amb nosaltres.
Durant la presentació vostè va ser molt crític amb el Govern per no haver tirat endavant les propostes que sortien al seu programa.
Més del 80% de les propostes que Demòcrates per Andorra portava al seu programa electoral en relació amb la joventut no s’han complert. Ja estem arribant gairebé al final de la legislatura i crec que tot el que es deia al programa s’hauria de complir. Per això creiem que des de Joves PS s’ha de recordar que si aquest Govern apostava per unes determinades polítiques de joventut, les hauria de fer. No pensem evidentment que no hagin fet res, però a vegades el que han fet és el que no era necessari. El que no es pot fer és posar pedaços, sinó que els problemes que hi ha s’han de tractar des de l’arrel. Creiem que la joventut no és una prioritat i que estem abandonats, no només per aquest Govern sinó des de sempre. I això és el que Joves PS vol canviar.
El Govern acaba d’anunciar, per exemple, un programa per incentivar la contractació de joves. ¿Què li sembla?
Si el que hi ha és un problema que ni treballen ni estudien, no es tracta de fer exclusivament projectes d’inserció laboral, sinó que el problema de l’abandonament escolar o de la falta de voluntat de treballar s’ha d’eradicar des de l’escola. La figura social ha d’existir a l’escola, cosa que no passa. S’ha d’agafar els nens als 13 anys i fer-los un seguiment fins als 16 perquè no es converteixin en ni-nis o tinguin problemes d’abandonament escolar.
Un dels problemes és que l’orientador escolar assumeix rols socials que no li pertoquen, i això és el que s’ha de solucionar des del ministeri. Per això crec que s’hauria d’introduir l’educador social dins del sistema formal per tractar de tots els casos problemàtics, perquè cada dia hi ha més abandonament escolar i més joves que amb 16 anys estan al carrer sense fer res. Per això no es tracta només de fer iniciatives per als joves entre 16 i 20 anys, sinó que ja s’ha de començar a treballar des de l’escola i des de les famílies. Donar ajudes a les empreses per contractar joves està molt bé, però han de ser un complement.
A més, també hi ha d’haver iniciatives per als joves que tenen entre 20 i 29 anys, per als quals el Govern no fa res. S’ha de tenir en compte que avui dia els joves estan molt més temps estudiant i alguns fins i tot fan dues carreres perquè la competència és dura. Després, quan han acabat d’estudiar s’han d’inscriure, per exemple, a la mateixa borsa de treball que una persona de 50 anys, cosa que considero que és bastant discriminatòria, i el que s’ha de fer és separar les necessitats que tenen els joves de les que tenen la resta de la població.
¿Hi ha molts joves que s’estiguin veient en la necessitat de marxar a l’exterior per trobar feina, com vostè va comentar en la presentació de la nova secció del PS?
Hi ha casos d’aquest tipus i hauríem de reflexionar perquè molts joves tenen, ja des que estan estudiant a l’exterior, moltes ganes de marxar d’Andorra. I el que torna vol tornar a sortir a fora perquè aquí no hi ha ofertes de treball. A més, no es cobreixen les necessitats dels joves, per exemple, en oci.
El jove que vol tornar a Andorra es troba amb una gran competència de les persones que tenen experiència, cosa que produeix més atur. Per això s’haurien de donar facilitats als joves perquè crec que s’estan perdent en aquests moments ments molt brillants i que són les que podrien donar un gir important a la societat andorrana, que és el que fa falta.
¿Què cal fer per resoldre aquesta inactivitat en què es troba el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra?
El problema de base és que hi ha hagut uns estatuts que no s’ajustaven gaire a la realitat i també la participació dels joves. Sí que és veritat que és un organisme que s’ha de reactivar i tothom hauria de prendre part en la redacció dels nous estatuts. El Fòrum de la Joventut és molt important perquè és un mitjà perquè els joves diguin la seva al Govern i al Consell General. Per això crec que hi hauria d’haver alguna mena de mecanisme perquè tot el que diguin els joves en aquest òrgan es pogués tirar endavant i que no es perdessin coses pel camí, com passa ara.
Tenim l’òrgan adequat, però ha fallat el seu funcionament...
El que ha fallat és la participació dels joves, una cosa que s’està aconseguint, per exemple, amb el Consell General dels Joves. El problema, però, com dic, és que no totes les reclamacions que fan els joves arriben a gestionar-se, cosa que els desmotiva perquè no se’ls fa cas.
¿No és una mica utòpic que tots els temes que s’aprovin al consell dels joves es tirin endavant, com defenseu?
Crec que voler és poder. Sí que és veritat que hi haurà temes sobre els quals s’haurà de treballar internament al Consell General, però la majoria s’haurien de poder portar a la pràctica. Sobretot s’hauria d’argumentar bé per què es fa o no es fa una cosa, però el que no pot ser és que per qüestions ideològiques no es portin a la pràctica. La veu del jove s’ha d’escoltar i les seves reclamacions s’han de tenir en compte, cosa que no passa ara.
¿Què li sembla que no s’inclogués el tema de l’avortament en el consell dels joves d’enguany tot i ser una demanda del jovent?
Si la majoria de joves demanen parlar d’aquest tema, igual que la societat en el seu conjunt, s’ha de fer, però el que no es pot fer és que el Govern veti i censuri com ho ha fet perquè això el que fa és frustrar els joves.
¿Què li sembla la proposició de DA sobre les unions civils?
El que no pot ser és que avancem a passos. S’ha d’anar de blanc a negre o de negre a blanc, però no hem de passar per tons grisos. En aquest sentit, el que va fer el grup parlamentari socialdemòcrata és votar a favor del text perquè posteriorment es pugui esmenar.
- Avís legal - I tu què pots fer?
