Acabem d’assistir a l’aprovació de la proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, de 12 de juny, del patrimoni cultural presentada pels comuns i que va comptar amb els vots en contra del grup parlamentari socialdemòcrata.
A diferència d’aquesta modificació unilateral, la Llei del patrimoni cultural va ser el resultat d’un bon treball de tècnics, juristes i polítics que va comptar amb un important consens polític.
Amb aquest text es crea, en primer lloc, un espai de competències propi dels comuns en matèria de protecció del patrimoni cultural, ja que atorga als comuns una capacitat de decisió que ens crea dubtes sobre la seva constitucionalitat.
En segon lloc, s’elimina la incidència en l’urbanisme de les accions de protecció de patrimoni cultural, la qual cosa és contrària al sentit de la mateixa Llei del patrimoni cultural, als tractats internacionals signats per Andorra (Conveni per a la salvaguarda del patrimoni arquitectònic d’Europa, 28 de juliol de 1999) i a la jurisprudència constitucional (les Bons, 1998 i Madriu-Perafita-Claror, 2006 i 2007).
Som davant d’un text que buida de sentit i impedeix l’exercici de la competència de l’Estat en la conservació i cura del patrimoni cultural a l’extrem d’impedir l’execució de les competències reservades a l’Estat en aquesta matèria, que l’habiliten no solament a declarar béns immobles d’interès cultural i paisatges culturals, sinó també a fixar els criteris necessaris per tal de garantir l’eficàcia d’aquesta declaració tot protegint els seus valors estètics, històrics o culturals i condicionar amb aquests criteris, entre d’altres, les actuacions públiques i privades de contingut urbanístic i arquitectònic que es poden desenvolupar en l’àmbit protegit.
Aquest és un text que segrega l’actuació i la protecció del patrimoni cultural segons que tingui incidència urbanística o no quan el patrimoni cultural, tal com es considera al preàmbul de la Llei del patrimoni cultural, és un tot integrat pels béns materials i immaterials relacionats amb la història o la cultura d’Andorra que, pels seus valors històrics, artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics, arquitectònics, científics o tècnics, tenen un interès cultural.
Com a conseqüència d’aquestes dues modificacions de la Llei del patrimoni cultural, es posa en perill la integritat del patrimoni cultural immoble, produint-se la desprotecció dels béns immobles d’interès cultural.
Això es tradueix en el fet que monuments com Sant Joan de Caselles, Sant Miquel d’Engolasters o Sant Martí de la Cortinada poden ser tractats de forma diferent que ho han estat Santa Coloma i el seu entorn. ¿I els motius? ¿Donar resposta a interessos –polítics– parroquials? Desconeixem quins són aquests interessos, però, atenent les actuacions urbanístiques avalades pels comuns en el passat, no podem ser gens optimistes amb la modificació que se’ns imposa.
El ministeri de Cultura proposarà i els responsables comunals disposaran: decidiran si incorporen, o no, les intervencions proposades sobre la zona preventiva de l’entorn de protecció al planejament urbanístic, és clar i tot això amb uns criteris graduals i proporcionals, és a dir, arbitraris.
Amb aquest text es legalitza l’atac frontal al moll de l’os de la protecció: els entorns cautelars i els entorns, no només en superfície protegida i/o afectada sinó en els criteris de protecció. D’un cop de ploma desapareix l’autorització prèvia, en els conjunts arquitectònics i en els seus entorns protecció, de les obres o intervencions per part del ministeri titular de la cultura mentre no hagi estat aprovat l’instrument i la prescripció relativa a la protecció dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural, on no es pot autoritzar cap obra ni actuació que impliqui ús del sòl, del subsòl o de l’espai aeri que pugui perjudicar el caràcter arquitectònic o paisatgístic de l’àrea, o pertorbar la visualització del bé.
Totes les legislacions sobre patrimoni cultural sotmeten a l’autorització prèvia del ministeri titular de la cultura les obres que afectin els béns immobles protegits, ja que es considera que els criteris particulars que han de regir les intervencions sobre un monument no poden ser prefixats. A Andorra, ara ho farem diferent.
A aquest fet se suma la modificació dels 100 metres cautelars del perímetre exterior del monument a 20 metres, que és, com a mínim, una irresponsabilitat. És impossible establir un paràmetre general quan cada bé té particularitats pròpies i un entorn diferent. Una protecció no es fa només partint d’una distància, sinó partint de l’anàlisi de l’entorn pròpiament dit.
A més, la reducció de l’entorn cautelar de 100 a 20 metres afectarà evidentment de forma determinant la visibilitat del bé, la qual cosa és difícilment compatible amb la consecució dels objectius de la llei i no fa prevaldre el principi legal de menor perjudici per al patrimoni cultural.
Ens volen fer creure que els comuns ara, un cop restablert “l’equilibri competencial”, seran els grans garants de la protecció dels béns immobles i els seus entorns quan, en aquests anys d’aplicació de la Llei del patrimoni cultural, han donat mostres de forma continuada de la seva incapacitat i manca de voluntat d’assumir les seves obligacions en l’àmbit de la protecció del patrimoni. Només cal recordar el viacrucis que ha estat l’elaboració del pla de gestió del Madriu-Perafita-Claror.
Ho hem anat dient aquests darrers mesos, però cal repetir-ho: som davant d’un text que dibuixa un panorama veritablement esperpèntic i desolador per a béns com Sant Joan de Caselles, Sant Miquel d’Engolasters o Sant Cristòfol d’Anyós, i que a més deixa sense efecte el mandat constitucional del deure essencial de la societat i dels poders públics de preservar aquesta riquesa col·lectiva i transmetre-la en les millors condicions a les generacions futures.
La maduresa d’una societat es mesura també pel seu grau de respecte pel seu patrimoni, per la seva identitat i memòria. Som, doncs, davant d’una modificació legal que, amb subterfugis, posa en perill el nostre patrimoni cultural i per tant el nostre passat i el nostre futur.
Veure article original
- Avís legal - I tu què pots fer?
