Dijous passat, el grup parlamentari demòcrata i el grup mixt van aprovar una profunda reforma de les prestacions socials i sanitàries que finança la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
L’aprovació, enmig d’una maratoniana sessió de Consell General a les portes de les vacances d’estiu, és absolutament coherent amb la manera com s’han tramitat aquestes importants retallades en el nostre incipient Estat del benestar.
Ni el Govern ni el grup parlamentari no han donat cap mena d’explicació als ciutadans del per què d’aquesta reforma.
Una reforma que ve avalada únicament per uns criteris economicistes molt qüestionables que, cal recordar, estan fonamentats sobre la base d’uns estudis econòmics pocs complets, gens plurals i que fins i tot es podrien etiquetar, en algun casos, de tendenciosos.
Al meu entendre, cal fer potser una lectura política i social dels silencis al voltant d’una reforma tan important o –si em permeten del joc de paraules (per als que segueixen més de prop l’activitat parlamentària)– d’una defensa tan poc apassionada de la mateixa.
El nivell en el qual Demòcrates per Andorra ha situat algunes de les pensions i prestacions en casos de major necessitat i dificultat, en la qual tots i cada un de nosaltres ens podem trobar un dia en les nostres vides, com per exemple en els casos de prestacions per invalidesa, són una veritable vergonya.
Les prestacions són tan baixes que una persona sense patrimoni ni estalvis a la qual li sobrevingui una invalidesa està condemnada a viure en la precarietat la resta de la seva vida.
I aquesta aprovació ha arribat enmig de desviacions pressupostàries en l’execució de determinades obres i d’anuncis de milionàries futures adjudicacions.
Com hem dit ja moltes vegades, sembla que hi ha diferents vares de mesurar els diners.
Mentre que sí hi ha pressupost per a determinades obres, per a asfalt i rotondes, no n’hi ha per a unes prestacions socials que ja eren baixes i que ara han situat a nivells de veritable precarietat.
- Avís legal - I tu què pots fer?
